L'ANEGUET LLEIG

FÓRMULA D’INICI DEL CONTE:

Era estiu! Una cigonya picava la palla del prat.

PLANTEJAMENT:

• Com comença? Una ànega fa cova els ous i aquests comencen a obrir-se i en van sortir els aneguets. Però veu que hi ha un ou més gran que no acaba de trencar-se, per això es pensen que és un ou d’indiot.
• Qui és el protagonista? L’aneguet lleig.
• Com és? És molt lleig, gros, estrafolari, gris i desmanegat, però és un tros de pa.
• On viu? Viu amb la seva família a un corral.
• Que fa? Neda molt bé pel riu, és el que neda més dret i mou les cames amb més harmonia. Però ho passa molt malament perquè no és acceptat al corral i per això decideix marxar.

NUS:

• Què passa? Va marxar cap a la bassa dels ànecs salvatges que també el troben molt lleig. Al cap de tres dies van passar per allà dues oques, que es van burlar de la fila que feia l’aneguet.
• Quin problema? De sobte van sonar dos trets i els ànecs van caure morts a l’aigua. No va tardar en aparèixer un gos, el qual va ensumar l’aneguet lleig però va marxar corrents. Era de nit i per això l’aneguet va entrar dins una casa que va trobar. On hi vivia una àvia amb el seu gat i la seva gallina. La qual li va dir a l’aneguet que el deixaria quedar de prova tres setmanes fins que pongués ous. Però l’aneguet no pot pondre ous i enyora surar per l’aigua i capbussar-s’hi, per això decideix marxar de la casa.
• On passa? A una bassa i a casa de l’àvia.
• Quan passa? A l’estiu.

DESENLLAÇ:

• Com actua? Arriba la tardor i el cel es va anar omplint de núvols molt grossos. Fins que va arribar l’hivern i feia tan fred que l’aneguet lleig havia de donar voltes a l’aigua, movent sense parar les potes per no congelar-se. Al final el forat es tan petit que se li van quedar les potes atrapades entre el gel. Un segador que passava per allà va trencar el gel amb l’esclop i se’l va emportar cap a casa. On els infants de la casa volen jugar amb ell, però ell s’espanta i fuig per la finestra i va marxar volant fins a refugiar-se al bosc proper.
• Com se soluciona el problema? Després arriba la primavera i l’aneguet va estendre les ales i va volar fins al parc. Va decidir anar a parlar amb dos cignes que s’aturaven a l’estanyol. I en contemplar la seva imatge a l’aigua va veure que ja no era lleig. Era un ou de cigne i per fi havia trobat els seus.

FÓRMULA D’ACABAMENT DEL CONTE:

Tot i que se sentia feliç, no era orgullós ni vanitós.

LLISTA DE PERSONATGES:

La mare ànega:

És la mare de l’aneguet lleig. És molt bona persona i educada. Viu en un corral. I cuida els seus aneguets que acaben de néixer.

Els aneguets:

Són els germans de l’aneguet lleig. Són dolents, perquè no accepten al seu germà,  el rebutgen, el maltracten. Viuen tots junts en un corral.

La ànega vella:

És l’ànega més vella de totes les que viuen a la granja. Diu que aquell ou deu ser d’indiot.

La noia:

És l’encarregada de donar menjar als animals de la granja. Enretirava l’aneguet lleig a cops de peu.

Els ànecs salvatges:

Són uns ànecs salvatges que viuen a una bassa. Diuen que l’aneguet és molt lleig.

Les oques:

Són dues oques que s’acosten per burlar-se de l’aneguet lleig i les maten amb dos trets.  

El gos:

Apareix el gos a recollir les peces, però aquest veu a l’aneguet lleig i després d’ensumar-lo marxa sense tocar-lo.

El caçador:

És el que mata a les dues oques i va acompanyat del gos.

La vella:

És una vella que viu en una casa ruïnosa. Acull a casa seva a l’aneguet lleig pensant-se que era una ànega i que pondria ous.

El gat i la gallina:

Són les mascotes de l’anciana.  Li diuen a l’aneguet que intenti pondre un ou i així es podrà quedar. Viuen en una casa amb la vella.

El segador:

És un segador que és molt bona persona perquè va trencar el glaç amb el seu esclop. Viu en una casa on acull l’aneguet lleig i el dóna als seus fills perquè juguin amb ell.

La pagesa:

És la dona del segador que intenta atrapar a l’aneguet lleig amb un cop d’escombra, ja que ell està espantat i vol marxar d’aquella casa.

Els cignes:

Són dos cignes molt bonics, de color blanc amb becs molt bonics, viuen a l’estanyol. Accepten a l’aneguet lleig i l’acaronen.

ANÀLISI DE PARATEXTOS:

Es tracta d’un llibre on ens explica el conte de l’aneguet lleig, per tant, aquest és el seu títol.

Ens podem fixar en que les pàgines que contenen il·lustracions no estan numerades, en canvi les que contenen lletra si que ho estan. Aquest conte està tot escrit amb lletra de pal majúscula. I conté pictogrames, on ens apareix a les guardes tant la del principi com la del final com una mena de diccionari on ens diu el significat de cada pictograma.

També podem observar que el text no està justificat.

El text i el dibuix estan bastant igualats en tot el llibre ja que combina una pàgina text i  a la següent un dibuix i així consecutivament. Per tant és un llibre que estaria recomanat per a infants de 6 anys.

A la contraportada del llibre ens mostra la resta de llibres que segueixen aquest estil, amb pictogrames que són de la mateixa col·lecció.

Però també ens podem fixar que a la portada ens mostra el primer paràgraf que trobem al començar el conte, com a mostra.

L’adaptació del llibre està feta per la Celia Ruiz i la il·lustradora és la Pilar Campos.

Il·lustracions:

La il·lustració és dinàmica, ja que en aquest cas, podem observar la noia que dona menjar als animals de la granja com enretira l’aneguet lleig a cops de peu.

A la il·lustració hi predominen els colors càlids, els quals ens transmeten que l’estació en que passa és estiu, fet que també ens ho pot indicar el vestuari de la noia.

El text i el dibuix estan igualats en tot el conte.

La tècnica utilitzada per fer tots els dibuixos del llibre és l’aquarel·la amb l’ajuda de tant en tant de llapis de fusta.

El text té relació en tot moment amb els dibuixos i porta tanta informació el text com la imatge, podríem dir que estan bastant igualats.

Cada dues pàgines, una d’aquestes l’ocupa una il·lustració que ocupa la pàgina sencera. Totes les il·lustracions ocupen la pàgina sencera sense deixar marges.