EL SOLDADET DE PLOM

Els millors contes de Hans Christian Andersen

FÓRMULA D’INICI DEL CONTE:

Soldadets de plom! –va exclamar en Hans, picant de mans amb entusiasme.

PLANTEJAMENT:

·         Com comença? És l’aniversari d’en Hans i un dels seus regals és una capsa amb vint-i-cinc soldadets de plom.

·         Qui és el protagonista? El soldadet de plom.

·         Com és? Li falta una cama.

·         On viu? Viu en un estoig amb vint-i-quatre soldadets més, entre els quals hi ha el corneta, el timbaler i el que porta la bandera.

·         Que fa? Observa a una delicada ballarina perquè també s’aguantava sobre un sol peu, igual que ell, i era d’allò més bonica.

NUS:

·         Què passa? Quan el Hans va col·locar el soldadet a l’ampit de la finestra, de sobte, una ràfega de vent va obrir la finestra i el soldadet va caure al pati empès pel gegant pelut. Va ploure i la corrent es va endur el soldadet. I uns nens li van construir una barca amb paper de diari.

·         Quin problema? El soldadet va caure en una claveguera, on es va trobar una rata que li demanava el passaport. Més endavant una truita es va empassar el soldadet.

·         On passa? Dins d’una claveguera i en un regueró.

·         Quan passa? Un dia, després d’haver plogut.

DESENLLAÇ:

·         Com actua? Quan la truita es va quedar immòbil el soldat va començar a notar claredat al seu voltant i a sentir veus.

·         Com se soluciona el problema? Un pescador havia pescat la truita i va anar a parar a casa del Hans, i la mare, al obrir la truita va rescatar el soldat.

FÓRMULA D’ACABAMENT DEL CONTE:

El soldadet va explicar les seves aventures a tothom, i des de llavors, mai més no hi va haver gelosia ni problemes a l’habitació de les joguines.

LLISTA DE PERSONATGES:

En Hans:

És el fill de la família que acaba de fer vuit anys, viu a casa seva amb la seva família. Juga amb la seva germana.

El gegant pelut:

És un gegant de joguina. És gran i mal carat, té una veu molt aspra i molt mal humor, sempre estava ben emmurriat. Viu dins la capsa sorpresa a casa del Hans. Impulsa al soldadet de plom a caure per l’ampit de la finestra.

La ballarina:

És una nina de joguina d’allò més bonica. Viu a casa del Hans, a l’habitació de les joguines. S’aguanta amb un sol peu i mira al soldadet de plom.

Els nens:

Són uns nens que troben el soldadet de plom. Construeixen una barca amb un full de diari al soldadet de plom perquè arribi al mar.

La rata:

És una rata que viu a la claveguera. Li demana el passaport al soldadet de plom per a poder passar.

La truita:

És una truita de bona mida que es va empassar el soldat d’una mossegada pensant-se que era un bon aliment, vivia al mar. De sobte la pesquen i resulta que havia anat a parar a la casa del Hans.

ANÀLISI DE PARATEXTOS:

El llibre té una introducció de tres pàgines al principi. On l’autora d’aquest, Concha Cardeñoso explica la biografia de Hans Christian Andersen en primera persona.

Es tracta d’un recull de contes d’Andersen, per tant, cada conte té el seu títol. També ens podem fixar en que les pàgines que no contenen lletra, és a dir que hi ha un dibuix que l’emplenen tota, no estan numerades, la resta sí que ho estan.

Aquest recull està tot escrit amb lletra de pal i la primera lletra majúscula de cada conte és molt més gran que tota la resta.

El text i el dibuix estan bastant igualats en tot el llibre, tot i que potser podríem dir que predomina una mica més el dibuix que el text, ja que en totes les pagines hi ha algun dibuix, en canvi, no hi ha text en totes les pàgines. Per tant és un llibre que estaria recomanat per a infants de 7 anys.

A la contraportada del llibre ens fa com una mena de resum on apareixen els protagonistes de cada història que conté aquest recull.

L’adaptació del llibre està feta per la Concha Cardeñoso i la il·lustradora és la Liora Grossman.

Il·lustracions:

La il·lustració és dinàmica, ja que en aquest cas, podem observar a la rata alçant el braç per intentar aturar al soldadet de plom. I també veiem la corrent de l’aigua bruta de la claveguera que es va emportant el soldat cap avall.  

En els colors de la il·lustració hi predominen els colors freds, els quals ens transmeten l’estat d’ànim que pot tenir el soldadet en aquell moment i per reflectir la seva situació a la claveguera, que és un lloc fosc i desagradable.

Predomina una mica més el dibuix que el text, però estan bastant igualats.

La tècnica utilitzada per fer tots els dibuixos del llibre són els llapis de fusta.

El text té relació en tot moment amb els dibuixos i porta tanta informació el text com la imatge, podríem dir que estan bastant igualats.

Cada dues pàgines, una d’aquestes l’ocupa una il·lustració sencera i la següent conté sempre algun dibuix més petit. Sempre situat a sobre o a sota del text, o als dos llocs, però mai tallant-lo.