LA SIRENETA

Contes de Hans Christian Andersen

FÓRMULA D’INICI DEL CONTE:

A ALTA MAR l’aigua és blava com els pètals de la flor més bonica...

PLANTEJAMENT:

·         Com comença? Va arribar el dia en que la filla gran va fer quinze anys i va sortir a la superfície a contemplar la gran ciutat. I així totes fins que va poder pujar la cinquena. De tant en tant pujaven totes a la superfície menys la Sireneta, que era la més petita.

·         Qui és el protagonista? La sireneta.

·         Com és? És molt bonica, encara més que les seves cinc germanes. Era una noieta molt especial, callada i pensativa.

·         On viu? Al palau del rei del mar, que té unes parets de corall, les finestres llargues i punxegudes, de l’ambre més transparent, i la teulada esta feta de petxines que s’obren i es tanquen segons el corrent de l’aigua.

·         Que fa? Surt a la superfície perquè ja té quinze anys. Els núvols encara lluïen com roses i or, i en el cel rosat brillava un estel. L’aire era suau i fresc, al mar hi regnava una absoluta calma. A poca distància hi havia un gran vaixell, on celebraven una festa pel jove príncep.

NUS:

·         Què passa? Hi va haver una tempesta molt forta.

·         Quin problema? Es va trencar el pal major del vaixell i va començar a enfonsar-se. La sireneta va anar a salvar el jove príncep i el va arrossegar fins a la platja i se’n va allunyar. I va aparèixer una noia quan el príncep es va despertar.

·         On passa? Al mar.

·         Quan passa? Un dia després d’una tempesta.

DESENLLAÇ:

·         Com actua? La sireneta va decidir anar a veure a la bruixa i li va demanar que li convertís la cua de peix per dues cames. Però si la sireneta no aconseguia enamorar al príncep ella es convertiria en escuma. I a part la bruixa volia la veu de la sireneta a canvi del beuratge.

·         Com se soluciona el problema? La sireneta es converteix en humana però no té veu, i el jove príncep la troba estirada a la platja. Al cap d’un temps el príncep es casa amb una bella princesa de la capital del país veí. Aleshores van aparèixer les seves cinc germanes i li van dir que si clavava un ganivet molt afilat al príncep, que la bruixa els hi havia donat a canvi de les seves llargues i precioses cabelleres, la sireneta tornaria amb elles. Però la sireneta no ho va fer, i al final va marxar amb les filles de l’aire. On estaria tres-cents anys de prova per a poder arribar al regne de Déu.

FÓRMULA D’ACABAMENT DEL CONTE:

El nen ignora quan entrem a la seva habitació, i si ens causa satisfacció i ens fa somriure, se’ns descompta un any dels tres-cents, però si ens trobem amb un vailet dolent i desobedient, hem de plorar de tristesa i per cada llàgrima se’ns augmenta un dia el temps de prova.

LLISTA DE PERSONATGES:

El rei del mar:

És vidu, és el pare de les princeses de la mar, sis sirenes molt boniques. Viuen en un palau al fons del mar.

L’anciana mare:

És la mare del rei del mar i qui portava la casa i tenia cura de les nétes, les princeses del mar. Era una dona molt intel·ligent, però molt ostentosa, per això portava dotze ostres a la cua.

Les princeses:

Són les filles del rei del mar, viuen al palau amb el seu pare i la seva avia. Són molt boniques. Es passaven el dia jugant a les sales del palau i als jardins que l’envoltaven.

El jove príncep:

És el que estava celebrant el seu aniversari en un vaixell quan hi va haver la tempesta. Tenia els ulls negres i ben grossos.

La noia:

És una noia molt bonica com un somni que esta al costat del príncep quan aquest es desperta. És la noia amb la qual es casa el príncep. Tenia la pell fina i suau, i darrere de les llargues i fosques pestanyes somreien uns ulls de color fosc, de dolça expressió.

La bruixa:

És una bruixa que vivia darrere del brogent remolí, on no creixien ni flors ni algues. Li dona les potes a la sireneta a canvi de la seva veu. I amb la condició de que si el príncep no es casa amb ella es convertirà en escuma.

Les filles de l’aire:

Viuen al regne de l’aire, al final s’emporten a la sireneta cap al seu regne. On s’han d’estar tres-cents anys per arribar al regne de Déu.

ANÀLISI DE PARATEXTOS:

Es tracta d’un llibre on hi ha un recull de contes de l’escriptor Hans Christian Andersen i un d’aquests és el conte de la Sireneta.

Al principi del llibre, en Mauro Armiño ens fa una petita biografia d’Andersen, a la qual ens posa per títol: Andersen, un home feliç.

Ens podem fixar en que totes les pàgines estan numerades. Aquest conte està tot escrit amb lletra de pal i la primera lletra majúscula de cada pàgina és molt més gran que tota la resta. I la lletra amb la qual està escrit el conte és bastant petita. El text està justificat.

Aquest llibre conté molta més lletra que il·lustracions, per tant, el text ens aporta molta més informació que les imatges. Per això podem dir que és un llibre que estaria recomanat per a infants de 10 anys o que ja dominin bastant la lectura.

A la contraportada del llibre hi ha el nom de Hans Christian Andersen.

L’adaptació del llibre està feta per la Glòria Casas i la il·lustradora és la María Jesus Santos Heredero.

Il·lustracions:

La il·lustració és dinàmica, ja que en aquest cas, podem observar a la sireneta quan surt a la superfície i observa el vaixell.

A la il·lustració hi predominen els colors freds, els quals ens transmeten que esta al del mar. Exceptuant els colors amb els quals està pintada la sireneta que són colors més càlids. Al conte hi ha molt poques il·lustracions.

La tècnica utilitzada per fer tots els dibuixos del llibre és algun tipus de pintura, ja que en algun cas podem observar els traços del pinzell.

El text té relació en tot moment amb els dibuixos però, com ja hem comentat abans, ens aporta molta més informació el text que les imatges.