EL SOLDADET DE PLOM

FÓRMULA D’INICI DEL CONTE:

Vet aquí una vegada hi havia...

PLANTEJAMENT:

• Com comença? Hi havia vint-i-cinc soldats de plom que eren germans ja que procedien d’una mateixa cullera de plom i que la primera cosa que van sentir for el picar de mans d’un nen que cridava “soldats, soldats!”.
• Qui és el protagonista? El soldadet de plom que només té una cama.
• Com és? Tenia una sola cama, però ell s'aguantava tan bé damunt la seva única cama com els altres soldadets damunt dues.
• On viu? En una capsa damunt d’una taula de l’habitació  del nen.
• Que fa? Es fixa amb la ballarina.

NUS:

• Què passa? El soldadet es queda fora de la capsa i mira la ballarina mentre les altres joguines estan jugant, els nens el posen al marc de la finestra aquesta es tanca i cau. El nen el va a buscar però no el troba. Comença a ploure i dos nens se’l troben i el posen en una barqueta de cartró. Se’n va per la claveguera on una rata li demana el passaport i el persegueix. Va anar a parar al mar i un peix se’l va empassar. Van obrir el peix i va acabar un altre cop a la mateix habitació d’on havia sortit.
• Quin problema? Que cau al carrer.
• On passa? A l’habitació, al carrer, en una claveguera i al mar.
• Quan passa? Un dia, després de ploure.

DESENLLAÇ:

• Com acaba? Un dels infants agafà el soldat i el tira al foc, sobra la finestra i un corrent d’aire arrossegà la petita ballarina al foc i l’endemà la minyona es troba un cor de plom.
• Com se soluciona el problema? Se’l menja un peix, que després el pesquen i la minyona el compra al mercat i l’obre i surt el soldadet de plom a la mateixa casa.

FÓRMULA D’ACABAMENT DEL CONTE:

I tot el que quedava de la ballarina era el seu llustrí, negre i fumat com un tros de carbó.

LLISTA DE PERSONATGES:

24 soldats de plom:

Són els germans del soldat de plom fets de la mateixa cullera de plom, són joguines. Tots eren exactament iguals: anaven vestits amb pantalons de color blau, una casaca roja i un cinturó blanc i vivien en una caixa en l’habitació.

Castell:

És una joguina de paper tan ben fet que semblava de veritat, amb les seves torres de vigilància a les quatre cantonades i les seves finestres llargues i estretes. Estava damunt la taula a l’habitació.

La ballarina:

És una joguina feta de retalls de paper. Portava un vestit de tul lleuger ribetejat a les espatlles amb una exquisita cinteta de color blau, teixida com una blonda, i damunt la qual li havien enclastat un llustrí tan gran com tota la seva cara. La noia estirava els braços i alçava una de les seves cames. I vivia en el castell que estava damunt la taula de l’habitació.

El peta-nous:

Són joguines que viuen a l’habitació. A la nit surten i fan salts mortals.

El llapis i la pissarra:

Són joguines i viuen a l’habitació. El llapis gargotejava ximpleries a la pissarra.

Una capsa de fusta amb un dimoniet negre:

És una joguina. És més lleig que el pecat, és un follet d’aquells que hom dóna corda  perquè s’engeguin. Viu a l’habitació. Li diu al soldat que deixi en pau la ballarina, en principi tanca la finestra i diu a l’infant que llenço el soldadet al foc.

La criada:

És la minyona de la casa. Acompanya al nen a buscar el soldadet i  neteja la llar de foc i hi troba un cor de plom.

Uns noiets:

Són  nens que van pel carrer i es troben el soldadet al terra i el  posen dins un vaixell de paper.

Una rata d’aigua:

És un animal que viu a l’entrada de la  claveguera. És fastigosa, petava de dents i xisclava. Li demana el passaport al soldadet.

El peix:

És un peix molt gros que viu al mar i s’empassa el soldadet.

La cuinera:

Viu  a la casa. Agafa el soldadet i sense més ni més el tira al foc.

ANÀLISI DE PARATEXTOS:

Utilitza lletra d’imprenta, el text està justificat. A vegades dona més importància a les imatges en altres les imatges envolten el text.

És una adaptació del conte de Hans Cristian Andersen feta per Mercé Llimona que també és l’il·lustradora.

Il·lustracions:

La il·lustració és dinàmica en aquesta surt com la nena juga, hi ha il·lustracions amb quadres i altres que envolten el text i el complementen. Barreja colors freds amb algun de càlid, esta pintat amb aquarel·les.

Aporta més informació el text que la imatge però es complementen.  L’edat recomanada del conte és de 0 a 6 anys.